Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir-li continguts interessants mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. en compliment del Real Decret-llei 13/2012. [+] Informació

Benvinguts

La festa de Sant Antoni d'Ascó ha sabut conservar tradicions que es remunten a generacions. Està reconeguda com a festa patrimonial d'interès nacional.

Carmel Biarnés situa l'origen del ball de la jota d'Ascó a l'època morisca, perquè als "Ordinaments de la vila d'Ascó" de 1520 ja s'esmenta la dansa. El Clavari i els Majorals, que apareixen referenciats en 1739 protagonitzen la festa com a organitzadors i perpetuadors d'aquesta. La festa, que esdevé única en el conjunt dels pobles de les comarques de Tarragona, té tot un seguit de trets característics que la fan singular com són la pervivència de les figures del Clavari i els Majorals, encarregats de l'organització; la plega, amb la recollida de llenya per tot el poble; els tradicionals Tres Tombs, amb la benedicció dels animals i el pa beneït; les tradicionals i populars curses de cavalls, rucs i matxos, les úniques de la Ribera d'Ebre que mai han deixat de realitzar-se; l'encesa de la foguera a la plaça que crema durant tres dies ininterrompudament mentre es balla la jota d'Ascó, amb música i dansa pròpies. La festa major d'hivern, esdevé paradigmàtica en conjuminar a la perfecció la devoció al Sant amb l'activitat lúdica, pagana. L'any 2010 se li va atorgar la distinció de Festa patrimonial d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Aquesta festa es realitza el cap de setmana més proper al 17 de gener (Sant Antoni Abat). A part de la festa popular també hi ha un seguit d'actes ja siguin ball, concerts i diverses animacions amb caràcter festiu.

Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18∕9∕2011].

  • Sant Antoni Abat

    Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251 - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria.


    [+] Info
  • La clotxa

    La clotxa és un menjar tradicional de les Terres de l'Ebre, i en especial de la Ribera d'Ebre, que consisteix en una mena d'entrepà fet amb un pa rodó buidat parcialment de molla i omplit principalment d’arengades i cebes, tomates i alls escalivats.


    [+] Info
  • Història de la festa

    La vila d’Ascó celebra, des del segle XVI, la Festa de Sant Antoni. Durant quatre dies, els carrers s’omplen de cavalls, rucs i matxos.



    [+] Info

Les Majorales i Majorals

Majorals Sant Antoni Ascó

La Festa de Sant Antoni a Ascó perpetua moltes tradicions, començant pels càrrecs que ostenten tres persones com a organitzadors i vetlladors d’aquesta; el Clavari i els Majorals.

Aquestes tres persones són les encarregades, juntament amb el Mossèn, de preparar les diferents activitats de la Festa. Les figures dels Majorals tenen una vigència de tres anys, període durant el qual estan al capdavant de la Festa. D’entre els Majorals, i de forma rotatòria un d’ells ocupa el càrrec de Clavari, que es diferencia dels altres ja que durant aquell any s’encarregarà de custodiar la imatge de Sant Antoni Abat a casa seva –la talla actual, de metre i mig, data dels primers anys de la postguerra, i és visitada pels devots que, al llarg de l’any, li porten ofrenes-.
No hi ha acord sobre l’origen de la figura del Clavari, ja que per una banda es relaciona amb la figura del tresorer que formava part de l’administració municipal de l’edat moderna, i que hauria perdurat fins als nostres dies gràcies a la Festa. Però per l’altra banda també s’explica que antigament la imatge del Sant no anava per les cases com avui dia, sinó que romania en una capelleta, i el Clavari, és a dir, qui tenia les claus de la capelleta, s’encarregava de netejar-la, d’arranjar els petits desperfectes i obrir-la perquè la resta de veïns poguessin visitar-la i realitzar les seves oracions. La perpetuació de la Festa ha necessitat de la dedicació de la llarga llista de Majorals que s’han anat passant el relleu per períodes de tres anys i han convertit Sant Antoni en una de les diades sentides entre els veïns d’Ascó. Les diferents fonts orals i escrites confirmen de l’existència de Majorals, almenys, des de finals de segle XIX. És tal la devoció que els asconencs mostren a Sant Antoni que, a hores d’ara, la Parròquia disposa d’una llista de triades de Majorals que arriba fins a l’any 2042.


El Clavari

Clavari 2017 - Sant Antoni Ascó

El Clavari i els Majorals són protagonistes de la festa en tant que organitzadors i perpetuadors de la mateixa. El document més antic on trobem referències a aquests càrrecs data de gener de 1739 on apareixen en un albarà per pagar la fusta del retaule del Sant que hi havia a l'Església

No hi ha acord sobre l’origen de la figura del Clavari, ja que per una banda es relaciona amb la figura del tresorer que formava part de l’administració municipal de l’edat moderna, i que hauria perdurat fins als nostres dies gràcies a la Festa. Però per l’altra banda també s’explica que antigament la imatge del Sant no anava per les cases com avui dia, sinó que romania en una capelleta, i el Clavari, és a dir, qui tenia les claus de la capelleta, s’encarregava de netejar-la, d’arranjar els petits desperfectes i obrir-la perquè la resta de veïns poguessin visitar-la i realitzar les seves oracions.

A Ascó no s’ha desvirtuat el sentit religiós dels tradicionals Tres Tombs. El primer dia de la Festa es congreguen els veïns al Pla de l’Església –autèntic punt neuràlgic de bona part de la celebració- per iniciar, acompanyats dels animals, els Tres Tombs. L’itinerari, que passa ineludiblement pels carrers de la Vila Closa, del qual destaca la volta a la Mola –un dels carrers típics d’Ascó i amb una curiosa forma de ferradura- passant pels carrers Major, Plaça Nova i de Baix, mostra una particularitat, i és que el recorregut varia cada any en funció de la casa del Clavari de l’any anterior, ja que s’ha de passar a recollir la imatge del Sant que ha estat custodiada durant tot l’any per una família del poble.El seguici dels Tres Tombs està encapçalat pel Clavari, que sosté l’estendard amb la imatge del Sant, i va acompanyat pels seus Majorals. Tots ells realitzen el recorregut muntats en cavalls, igual que molts dels veïns del poble que porten els seus animals: majoritàriament rucs, matxos i mules, cavalls i gossos. Tota la comitiva és acompanyada per l’Agrupació Musical. Després d’haver anat a cercar el Sant a casa del Clavari de l’any anterior, i ja de tornada a la plaça de l’Església, el Mossèn beneeix els animals i els Majorals procedeixen al repartiment del Pa Beneït. Entre els més grans del poble, alguns d’ells habituals genets de les curses que es realitzen aquests dies, sempre han mantingut la creença que calia que l’animal estigués beneït per poder anar a córrer i perquè no prengués mal la resta de l’any.

La perpetuació de la Festa ha necessitat de la dedicació de la llarga llista de Majorals que s’han anat passant el relleu per períodes de tres anys i han convertit Sant Antoni en una de les diades sentides entre els veïns d’Ascó. Les diferents fonts orals i escrites confirmen de l’existència de Majorals, almenys, des de finals de segle XIX. És tal la devoció que els asconencs mostren a Sant Antoni que, a hores d’ara, la Parròquia disposa d’una llista de triades de Majorals que arriba fins a l’any 2042.


Majorals que es recorden del Segle XX

2026/2025/2024

Cristian Lloret i Albiac

Héctor Gil i Ripoll

Joan Biarnés i Munuera

2023/2022/2020

Xavier Sans i Serra

Albert Plaza i Grau

Miquel Biarnés i Masip

Yessica Jurado i Vila

Eva Fernández i Jornet

Gemma Jornet i Gálvez

2019/2018/2017

Jordi Martinez i Borrell

Jordi Jornet i Gálvez

Miquel Àngel Ribes i Jornet

2016/2015/2014

Blai Serra i Lacueva

Amadeu Pros i Franquet

Antoni Martínez i Costa

2013

Amado Llop i Rius

2012/2011/2010

Jordi Jornet i Batiste

Josep Martínez i Costa

Josep Miquel Biarnés i Ribes

2009/2008/2007

Jordi Rius i Biarnés

Andreu Antoni Muñoz i Montornés

Jordi Ferrús i Batiste

2006/2005/2004

Gabriel Pubill i Soler

Josep Maria Raduà i Serra

Miquel Ferrús i Serra

2003/2002/2001

David Jordà i Caballé

Toni Biarnés i Jornet

Josep Miquel Franquet i Serra

2000/1999/1998

Joan Montaña i Serrano

Miquel Domènech i Jornet

Mariano Ortega i Ramírez

1997/1996/1995

Jesús Biarnés i Biarnés

Josep Miquel Biarnés i Sanz

Ignasi Xavier Biarnés i Biarnés

1994/1993/1992

Francesc Raduà i Serra

David Ortiz i Jordà

Xavier Batiste i Vallés

1991/1990/1989

Batiste Serra i Serra

Antonio Biarnés i Ribes

Josep Miquel Jornet i Monté

1988/1987/1986

Francesc J. Roigé i Serra

Josep Miquel Biarnés i Ribes

Pere Carles Montaña i Raduà

1985/1984/1983

Miquel Jordà i Montornés

Salvador Florido i Florido

Miquel Serra i Ferrús

1982/1981/1980

Ramón Borrell i Borrell

Joan Ramón Raduà i Serrano

Miquel Llop i Serra

1979/1978/1977

Francisco Pros i Raduà

Josep Antoni Jordà i Cabacés

Josep Maria Biarnés i Biarnés

1976/1975/1974

Antonio Montaña i Serrano

Josep Maria Viñes i Ribes

Josep Maria Raduà i Jordà

1973/1972/1971

Antonio Grau i Borrell

Josep Antonio Batiste i Jordà

Lluís Serra i Serrano

19970/1969/1968

Josep Tomàs i Anguera

Josep Antonio Anguera i Ribes

Josep Jordà i Vallès

1967/1966/1965

Miquel Batiste i Ribes

Antonio Cabacés i Serra

Federico Monté i Ribes

Antonio Raduà i Ribes

1964/1963/1962

Ramón Biarnés i Raduà

Artemio Margalef i Samsó

Justo Biarnés i Raduà

1961/1960/1959

Tomàs Biarnés i Raduà

Josep Monté i Mani

Josep Anguera i Anguera

1958/1957/1956

Antonio Ribes i Daura

Tomàs Biarnés i Biarnés

Antoni Grau i Peris

1936-1924 (fins la guerra)

Joan del Guarda

L'Oncle Habanero

L'Oncle Sisco de Xoll

Pere Batiste i Pino

Joan de Ca Coca

Ramón de Llangosta

Iaio Ramón del Curandero

1902

Miquel Ortiz i Montané

Actes destacats

X

La Plega

La vesprada de Sant Antoni, i durant tot el dia, es fa la recollida de la llenya que els veïns han deixat a la porta de les seves cases i que servirà per alimentar la gran foguera que romandrà encesa al Pla de l’Església els tres dies de la Festa.

La mateixa vesprada es realitza una altra plega, en aquesta ocasió una capta de diners que, temps enrere servia per ajudar a sufragar les despeses de la celebració i que avui va al fons parroquial.

X

Els Tres Tombs

A Ascó no s’ha desvirtuat el sentit religiós dels tradicionals Tres Tombs. El primer dia de la Festa es congreguen els veïns al Pla de l’Església –autèntic punt neuràlgic de bona part de la celebració- per iniciar, acompanyats dels animals, els Tres Tombs. L’itinerari, que passa ineludiblement pels carrers de la Vila Closa, del qual destaca la volta a la Mola –un dels carrers típics d’Ascó i amb una curiosa forma de ferradura- passant pels carrers Major, Plaça Nova i de Baix, mostra una particularitat, i és que el recorregut varia cada any en funció de la casa del Clavari de l’any anterior, ja que s’ha de passar a recollir la imatge del Sant que ha estat custodiada durant tot l’any per una família del poble.

X

La Foguera

La foguera, ubicada al bell mig del Pla de l’Església, esdevé durant els dies de Sant Antoni un element simbòlic de la festa, i és que al seu voltant es balla la jota, la dansa pròpia del poble, ballada per parelles, una rere l’altre i interpretada pels músics locals. La foguera s’alimenta de la llenya que han deixat els veïns a les portes de les cases, es manté encesa durant els tres dies que dura la Festa. La foguera és encesa el primer dia pel Clavari i els Majorals, les Pubilles i les Damisel.les, qui després hauran de ballar la primera jota amb la coca a la mà. Motiu pel qual la Jota d’Ascó també és coneix com el Ball de Coques.

X

Les Corrides

Un dels elements més importants de la Festa són les “Corrides”, que és la forma com a Ascó s’anomena les curses de cavalls, matxos i rucs. Aquestes corrides actualment es realitzen al Circuit de Sant Antoni de la Fontxinxella, a les afores del poble. De tota manera al llarg del temps han estat diversos els escenaris on s’han desenvolupat aquestes corrides. Hi ha constància que ja des de finals de segle XIX i fins la dècada dels seixanta les corrides finalitzaven al capdamunt del carrer dels Clots. Les remodelacions de l’entramat urbà obligaren a traslladar aquestes competicions al Circuit actual. Entre el 1986 i 1993 es van dur a terme en el Barranc de la Peixera.

X

Ballada de Jotes

Als “Ordinaments de la Vila d’Ascó” de 1520 es fa esment a la dansa.

La música de la Jota d’Ascó està composta per dues melodies: la primera, inamovible, que consta de 32 compassos; i la segona, de 28 compassos, que té nombroses variants o cobles. Per ballar-la, els homes porten en la primera melodia els braços endavant, fent-los anar de dreta a esquerra, i en la segona melodia els porten aixecats i sempre fent esclafir els dits. Les dones igual en la primera part que els homes, però en la segona part no gaire enlaire, sinó més aviat molt oberts. En la primera melodia, es camina al voltant de la foguera parella rera parella i a la segona melodia, cara a cara, puntejen 3 cops amb el peu dret, canvi de pas, tres cops amb el peu esquerra, canvi de pas, i així fins als 28 compassos acabant sempre les melodies amb una mitja volta.

X

Jocs Tradicionals

Des del 2000 els jocs tradicionals tenen un protagonisme especial doncs es programa una tarda de jocs a plaça, oberts a tothom, grans i petits. Junt amb les mítiques “corrides” els jocs tradicionals, conformen la part més lúdica de la Festa de Sant Antoni d'Ascó. La plaça de l’esglèsia s’omple de gom a gom per reviure els jocs d’abans; Entre molts d’altres, els que tenen mes seguiment són la Tirada de birles, la trisella, la corrida del ruquet i la de les pedres, la coa del ruc, la catxapera, el caça fardatxo i l’estirada de corda entre casats i solters.

X

Ball de Nit

Com en tota Festa Major, el ball de sala, no pot faltar. Grans orquestes de renom, tant d’àmbit local com nacional han amenitzat aquestes nits de festa major al casal municipal al llarg de molts anys. Al finalitzar el ball, i ja enfocat cap als més joves, o els menys matiners, grups de DJ’s i grups de versions solen allargar la vetllada fins altes hores de la matinada.

X

La Clotxa

A l'hora de sopar, els àpats populars i de germanor a la plaça (normalment clotxa -típica menja de la Ribera d'Ebre-, llonganissada i entrepans de pernil) i que actualment acostumen a acompanyar amb algun espectacle d'entreteniment musical o humorístic.

X

La Vessant Religiosa

El primer dia de festa, i després dels tres tombs, es succeeix la Missa en honor al patró de les festes majors d’hivern. Sant Antoni Abad, monjo eremita, nasqué el 251 a Egipte. És el patró dels animals de peu rodó i per extensió de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida.

Aquesta missa en honor a Sant Antoni, está presidida per l’imatge del sant, únic dia de l’any que l’imatge visita l’església. La resta de l’any, la imatge està custodiada a casa del Clavari.

X

Els Espectacles

A l'hora de sopar, els àpats populars i de germanor a la plaça (normalment clotxa -típica menja de la Ribera d'Ebre-, llonganissada i entrepans de pernil) i que actualment acostumen a acompanyar amb algun espectacle d'entreteniment musical o humorístic

X

Exposicions

Durant cada dia de la festa, es mostra una exposició d'interès. Sempre amb valors diferenciats i amb relació en algun punt de la vida de la població.

Programa de les Festes